Biel Majoral - Arasiquesi...

Per què un disc de Biel Majoral?
En qüestions importants, a partir de certa edat, les preguntes te les fas de tres en tres:
Per què fer un disc d’en Majoral? Per què fer un disc pel País? Per què fer un disc?
Si únicament et fas la darrera, ja t’esperen al voltant del cantó els gurus de les noves tecnologies amb els seus postulats visionaris de presumpta i caduca modernitat alhora per intentar treure’t la idea del cap. Però així i tot defensaria fer el disc amb ferma caparrudesa, sòlids arguments i nocturnitat si fes falta.
Si em formulés la segona qüestió, ja intueixo la presència dels que, amagats rere la mata, esperen la seva per acusar-me de ment estreta i provinciana. De fet alguns tuitaires tòxics ja m’han insultat en aquests termes a la xarxa social per haver presumit de la grandesa del meu País, llengua i cultura, i no voler ser aixoplugat per la seva sagrada unitat.
La primera pregunta, que en el fons és la més senzilla i directa en canvi, no té objecció possible es miri com es miri.
De Biel Majoral se n’hauria de fer un disc cada dia, perquè el seu inesgotable cabal formatiu, didàctic i comunicador no té límits. El seu discurs és una munió de lliçons vitals de dimensió inabastable, que compren des de pautes per a gaudir les experiències quotidianes més senzilles fins a la necessària clarividència per interpretar una societat tan complexa com la que ens ha tocat viure i sobreviure-hi amb dignitat.
Biel Majoral escolta la terra i manté amb ella un apassionat idil·li de la mateixa manera que interpreta amb la natura un compassat duet. En elles i en l’art d’estimar-les troba la complicitat emocional i intel·lectual per formular respostes a les preguntes més incontestables. Això exaspera i deixa fora de lloc a tecnòcrates encorbatats que juguen a redemptors sense sortir-se’n.
Un disc de Biel Majoral aporta més al nostre creixement com a societat, que la suma ingent de vagons plens de promeses i legislatures tudades que han passat per davant el nostre nas. Un disc de Biel Majoral és un tresor de la primera a la darrera nota, un manual d’instruc- cions per a ser ciutadans compromesos per passar per la vida amb coherència i el cap alt.
Encara em manca esmentar un detall fonamental per no renunciar a un disc de Biel Majoral. Les emocions són cada vegada un bé més escàs en aquest món de plàstic cibernètic,targetes de crèdit i conductes virtuals al qual ens condemnen irremissiblement. Sembla que avui res ja no es pot fer sense mirar una pantalla i qui s’hi nega ja no pot formar part del segle XXI. Reivindic l’audició pura amb els sentits expectants, la predisposició íntima al fregament sonor dels galeigs del cantador d’històries, la pell i el cor disposats al rebombori, perquè són experiències a les quals no podem renunciar mai, si no volem acabar com reclusos d’un ciberespai monetari controlat a distància. Ja hem hagut de renunciar a molts drets, però les emocions seran sempre nostres.
I un avís a navegants: Majoral és d’arrels fermes i sanes, però que ningú interpreti que aquest material que teniu entre mans és una mirada al passat. Ans al contrari, és una reflexió necessària i imprescindible de present, per poder encarar el futur dempeus i amb valentia, perquè d’això dependrà la nostra felicitat.
Obriu les orelles, badau els ulls i reviviu amb el vídeo que us presentam l’emoció del Teatre Principal posat dempeus.
Qui no voldria fer un disc, o dos, o tres, tants com calguin, amb Biel Majoral?

Delfí Mulet, guitarra clàssica i elèctrica

Biel Oliver “Torres”, clarinet i clarinet baix

Catalina Obrador, oboè

Mª Francisca Osuna, flauta

Joan Oliver “Torres”, bombardí

Nofre Riera, trombó

Vicent Fontelles, percussions

Eduard Riera, violí

Andreu Julià, contrabaix

Miquel Brunet, piano i baix