Anegats - Sempre (cd)

El desè i darrer treball discogràfic d’Anegats, Sempre (Blau 2024). Els de Son Servera ens obsequien amb nou noves cançons, culminant així les 100 cançons composades durant els seus 20 anys de trajectòria. El llegat cultural d’aquesta formació musical és inqüestionable: 10 discs, 20 anys, 100 cançons. 

Aquest darrer disc ha estat, segons ells, el més difícil de gravar de la seva carrera, ja que “D’alguna manera, Sempre és el nostre epíleg. Després d’haver anunciat la nostra dissolució, sabíem que seria un disc molt esperat. I per això volíem fer un disc exquisit, de molta qualitat, que deixàs un bon sabor de boca als nostres seguidors”. 

A Sempre, trobem cançons com Musica som, balada molt èpica i emotiva, on expresen l’amor que tenen per la música, i per la seva manera d’entendre-la. També el tema Sempre, és tota una declaració que la música, en primera persona, fa als seus seguidors: “Sempre que mos haguem de menester, sempre que ho diguis, compareixeré, per sortir a volar de la teva mà”.  Alça la veu, Quan estan bé o Un món nou són cançons encoratjadores, alegres i vitalistes, que ens recorden que cal viure el moment present amb emoció i gratitud. No deixen de banda el seu caràcter crític i reivindicatiu, que ja varen mostrar als seus inicis amb cançons, ja clàssiques, com Es missatge és clar o Illenc. Ara amb L’Illa del paradís posen la busca dins l’ull a tots aquells governants que, durant 20 anys, s’han posat de perfil davant un model de creixement turístic depredador i insostenible. El segell acústic i melòdic el trobam a Guerres i tractats de pau, i a Barcelona. Ambdues amb un producció musical complexa, i alhora senzilla.

Tot el disc està impregnat de la seva qualitat lírica indubtable, com ja ens tenen acostumats. Tant és així, que ells mateixos afirmen “les nostres lletres i missatges estan sempre molt meditats, la gent que escolta una cançó d’Anegats, sap que no escoltarà una cançó que parla d’una tonteria o banalitat, com lo bona que estava aquella al·lota, o si fa molta calor. Noltros no tudam les paraules, les reverenciam”.